La escuela se convertir\u00e1 en una de las piedras de toc m\u00e1s significativas de las posibilidades de autogobierno cultural y social de Catalu\u00f1a. O si volem ser m\u00e9s modestos: de les possibilitats d’administraci\u00f3 dels propis recursos. I si volem ser m\u00e9s ambiciosos: de les possibilitats, i la voluntat, de recuperar una pol\u00edtica catalana de l’educaci\u00f3, que fou tan positiva durant los pocs anys que pogu\u00e9 aplicar-se, abans que l’ocupaci\u00f3 franquista l’escapc\u00e9s.<\/p>\n
Veig que actualment hi ha en marxa dos moviments: l’un que s’adre\u00e7a a l’ajuntament de Barcelona defiendent la import\u00e0ncia de les escoles municipals; El otro lado de la Generalitat propone la reconversi\u00f3n de una colla de escuelas privadas en escuelas p\u00fablicas catalanas. S\u00f3n els mestres de les respects escoles els qui ho demanen. Ni jo s\u00f3c un expert en aquestes q\u00fcestions, ni l’espai de qu\u00e8 disposo pot ser altra cosa que una aproximaci\u00f3 \u2013un \u201ca la vora de…\u201d\u2013 al fet d’una inquietud pedag\u00f3gica que, aix\u00f2 s\u00ed, es evidente i em sembla oportun\u00edssima.<\/p>\n
El cas de les escoles municipals \u00e9s clar: van ser creades com una obra popular i avan\u00e7ada, i la seva tasca pedag\u00f2gica adquir\u00ed un nivell molt alt, que mantingu\u00e9 esfor\u00e7adament contra les envestides de la dictadura i d’algun alcalde lamentablement claudicant. Penso que el ayuntamiento ha de plantejar seriamente quin paper han de fer aquestes escoles i la seva funci\u00f3 integradora des del punto de vista social. En este campo, la obsesi\u00f3n por el rendimiento econ\u00f3mico puede ser suicida. Cal una consci\u00e8ncia ben l\u00facida de la pol\u00edtica cultural ciudadana i abocar-hi els mitjans i la dedicaci\u00f3 \u2013totes dues coses\u2013 que reclama la tradici\u00f3 pedag\u00f2gica barcelonina.<\/p>\n
El caso del col\u00b7lectiu d’escoles per l’Escola P\u00fablica Catalana \u00e9s igualment interessant i la seva proposta t\u00e9 un gran abast. S’hi apleguen dotzenes d’escoles que, desde 1958, trenquen amb l’ensenyament imperant i enllacen amb les experi\u00e8ncies d’abans de la guerra. Son las escuelas \u201cactivas\u201d que atienden las necesidades de los sectores m\u00e1s sensibles de la clase media. Ha arribat el momento que estas escuelas de titularidad privada creuen que han d’integrar-se en una xarxa p\u00fablica com a soluci\u00f3n para aportar a la comunitat tot un bagatge de treballprofit\u00f3s y colaborar a la consolidaci\u00f3n de la pol\u00edtica educativa que corresponde a la Generalitat.<\/p>\n
Les traveses que l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya trobaran per a endegar una pol\u00edtica escolar efica\u00e7, nacional-popular, d’alta qualitat pedag\u00f2gica, ser\u00e1n moltes i tossudes. Aix\u00f2 vol dir que ens hi juguem molt. Qualsevol dificultat pr\u00e0ctica, econ\u00f2mica i administrativa ha de ser combatuda i superada amb \u201ccompetencia moral\u201d, que ja tenim sense cap necessitat de \u201ctransfer\u00e8ncia\u201d. La escuela es un problema prioritario y tiene que tener una soluci\u00f3n \u00f3ptima, cuesta el que cuesta.<\/p>\n<\/p><\/div>\n